Bit�cola deMestraTic

FINAL DE CURS, FINAL D'UNA ETAPA

Amb el 23 de juny ha arribat el final del curs escolar, i amb ell, els comiats.

Durant el tercer trimestre els alumnes de 6� (com cada any) han estat preparant un v�deo per poder expressar qu� ha significat per ells els anys a l'escola, quins s�n els sentiments amb els que es queden, els records.... Ha estat un treball molt interessant que aquest any he pogut fer amb la N�ria Cervera, la tutora del grup i companya de mil projectes.

Amb aquest v�deo han pogut donar les gr�cies, i la frase d'agra�ment �s prou clara: "Gr�cies per confiar". I �s que en les valoracions de l'�ltim dia ho deien ben clar: a principi de curs no sabien que es podien portar millor, no sabien que si ho feien aprendrien m�s, ni que s'ho passarien millor en el "bon rollo" que en el conflicte... i expressaven obertament que es sentien millor si es confiava en ells i se'ls hi demostrava que podien fer-ho.

Aix� que expressaven aquests nens i nenes d'11 i 12 anys els pedagogs i soci�legs ho anomenen "empoderament", i la veritat... sentir les seves paraules i les seves reaccions l'�ltim dia de curs em va fer sentir emocionada i orgullosa, emocionada pel que transmetien i orgullosa per la feina ben feta, per� sobretot perqu� en moments com aquests, els mestres podem aprendre molt dels nostres alumnes.

Amb aquest final de curs els alumnes han tancat una etapa, i jo tamb�, com ells deixo el Drassanes i marxo a una altra escola.... molta feina per fer i nous reptes, una nova etapa que comen�o amb molta il.lusi�.

Nom�s em queda donar les gr�cies als nens i nenes de l'escola perqu� m'han perm�s aprendre dia a dia, m'han ajudat a millorar en la meva feina, per� sobretot.... han confiat en mi i sabien que ho podia fer ;-) Gr�cies macos!

Aqu� deixo el v�deo de final d'etapa:

ELS PRODUCTES DE LA WEBQUEST

Just a final de curs! Tal com hav�em previst, hem pogut acabar b� amb els nens i nenes la webquest "La hist�ria en c�mic".

Ha estat un treball molt interessant i complert:

Els alumnes de 6� han cercat informaci� en llibres i internet sobre la Guerra Civil: l'han situat en el temps, han avariguat quins b�ndols estaven implicats, l'or�gen, les conseq��ncies... per� ja se sap que els fets hist�rics els entenem millor si s�n viscuts, oi?

Per aquest motiu la webquest ha plantejat (despr�s d'haver fet la investigaci�), fer entrevistes a avis per tal que, en primera persona, els expliquin qu� va ser la Guerra Civil espanyola i la postguerra. Amb aquestes entrevistes els nens i nenes han sentit, a trav�s de les viv�ncies de la gent gran, com era aquella �poca, tant propera i tant llunyana alhora.
En el moment que els alumnes preparen les preguntes ja han transformat la informaci�, ja que passen a "format pregunta" les coses que acaben d'aprendre.

Aqu� es poden sentir les entrevistes.

Per acabar, un cop realitzada l'entrevista i haver-la escoltat una vegada m�s, el grup de treball ha triat quina an�cdota, viv�ncia... podia ser transformada a c�mic... i aqu� teniu el resultat. Si es clica al mig es veu m�s gran:

Open publication - Free publishing - More educacio

El codi QR

Fa dies que volia escriure sobre els codis QR, en Narc�s Vives em va parlar un dia i vam estar comentant les possibilitats did�ctiques que es podien crear:

Generar codis QR i deixar-los exposats en un itinerari perqu� els nanos anessis descobrint pistes o b� ampliar informaci� ( en un carrer concret penjar un codi QR i els nanos han de descobrir qu� hi diu).
Que per grups els nanos generin codis QR com a complement d'una exposici�.
Ampliar informaci� d'una exposici� en paper, ja que amb els codis QR pots enlla�ar a una plana web.

De tot aix� parl�vem i de seguida vaig anar a la web que ha creat, QR Channel, per tal de baixar-me el programa que necessitava el meu m�bil i poder tenir el descodificador. �s una bona eina per tal de convertir el m�bil en una eina did�ctica.

Animeu-vos a baixar-vos el programa en el m�bil, mentre tant us deixo un codi per desxifrar... si teniu el descodificador �s clar ;-)

PRESENTACI� DE DOS LLIBRES

Presentaci� conjunta de dos llibres:

1- Recursos TIC, per a tutoria en l' educaci� secund�ria de N�ria Alart i Joan Ruaix

2- Les Webquest en l'educacio infantil i primaria de Jordi Adell , Carme Barba, Sebasti� Capella i Iolanda Bernab�

El dia 2 de juny a les 18:30 a la Seu Central de la UOC (Avda. Tibidabo 39).
Amb la taula rodona Com podem millorar l�ensenyament i aprenentatge amb TIC? Recursos i metodologies innovadores, seguida de la presentaci� dels dos llibres per part dels seus autors.

Imatges, Begues? Projecte educatiu

Aquest mat� hem participat en Imatges Begues 2009, tal com podem llegir a la web de l'ajuntament del poble:

"Imatges 2009 �s el resultat de les conclusions del primer f�rum del Projecte Educatiu de Begues (PEB) l�abril de 2009, en detectar la necessitat de promoure el tema de la Comunicaci� en diversos �mbits al nostre poble.

�s per aquest motiu que el PEB, la Diputaci� de Barcelona i l�Ajuntament de Begues han organitzat una jornada audiovisual amb tallers de weblogs, r�dio, tv, cinema, fotografia, contes i dibuix."

Ha estat la primera vegada que he fet un taller de r�dio "no dirigit a mestres", i he de dir que m'ha encantat. Sempre diem que la societat viu de ple en el segle XXI i que utilitza les eines audiovisuals i tecnol�giques d'una manera quotidiana i integrades en la seva realitat. Tamb� diem que l'escola s'ha de posar al dia i fer el mateix, que no podem tenir escoles "enquistades" en maneres de fer d'altres temps.

En el taller d'avui, tant la N�ria com jo que �rem les formadores, ens hem adonat que realment la ciutadania �s molt aut�noma i s'espavila.

Quan hem presentat el kit d'�udio del CRP de Begues les participants en el taller (participaci� intergeneracional i femenina al 100%) han ent�s r�pidament que era f�cil, que era una eina molt i molt potent, i que el podien muntar a diferents llocs: des de fer un rac� a la biblioteca del poble a qualsevol casal o entitat.

Despr�s han decidit, que com que el programa que farien quedaria penjat com un mp3 a internet per ser escoltat per molta gent, que parlarien del seu poble, concretament del que tenien en com� totes elles: La coral.

�s aix� com han comen�at a fer el gui� i ha sortit un programa brodat, ho han fet molt i molt b�, fins i tot s'han espavilat en un moment per aconseguir baixar-se d'internet una de les can�ons que canten i que tenen a la web. Tamb� han buscat la manera de solucionar el problema quan el servidor on s'allotjava la can�� ha deixat de funcionar: de la manera m�s normal, una d'elles ha fet una trucada al m�bil per demanar que li enviessin per correu electr�nic l'arxiu d'�udio, l'han obert pel hotmail i han gravat all� mateix un cd d'�udio i.... voil�! ja tenien l'�udio per poder posar al programa... el seu �udio de creaci� pr�pia.

Res... que l'autonomia que han demostrat aquestes persones en el taller m'ha fet adonar que la ciutadania est� al dia, �s autonoma i utilitza els mitjans amb una normalitat "aplastant", i tamb�....que la ciutadania, dins dels projectes educatius de ciutat o no, sempre t� ganes d'aprendre i d'utilitzar les eines amb fins socials i fer xarxa.

Ara falta que el m�n educatiu de les escoles aprengui a tenir la mateixa autonomia, tingui la visi� de veure les avantatges d'aplicar les tecnologies amb finalitats educatives i socials, i que, des de les escoles, s'utilitzi la tecnologia amb la mateixa passi� (que vol dir participaci�!).

Realment una bona experi�ncia! Si voleu podeu sentir el Programa pilot de la Coral Montau de Begues... tot un plaer!

ADHEREIX-TE AL MANIFEST

Manifest en contra de l'OBLIGATORIETAT d'utilitzar llibres de text digitals per poder entrar en el porgrama 1:1, un alumne-un port�til.

No podem deixar perdre l'oportunitat d'aconseguir millores a l'educaci� que impliquin un canvi metodol�gic necessari per poder treballar per compet�ncies i crear l'escola del present i del futur.

Adheriu-vos al manifest! Entre tots podem intentar tenir la for�a suficient per a poder canviar les coses, fer propostes de millora i pensar l'escola que volem.

http://llibresdigitals.wikispaces.com/

Tert�lia sobre el tema amb Pilar Soro-Carme Barba-N�ria Cervera-Anna P�rez.

Les proves de 6� del 6 de maig

Ja s�n p�bliques les proves sobre compet�ncies b�siques de 6�. En el bloc de Nosaltres competents podem veure-les i analitzar-les.

En el bloc RecursosAula la N�ria Cervera ens explica en detall com va anar el dia ja que li va tocar ser aplicadora i ens deixa unes quantes pregunes a l'aire per tal de reflexionar.

Parlant amb ella i veient les proves arribo a la conclusi� que les proves estaven ben fetes i que ens poden servir per reflexionar, tal com diu ella, sobre la nostra pr�ctica docent: Realment treballem per compet�ncies?

Sobre tot el "muntatge"... em faig les mateixes preguntes que es fa ella :-)

El projecte 1:1... Anem encaminats?

Aquests dies a la XTEC veig dos enlla�os que m'indiquen que alguna cosa est� passant, un enlla� m'esperan�a, l'altra... tot i que li veig moltes avantatges m'espanta. M'explicar� millor:

L'enlla� que m'omple d'esperan�a �s Pla TAC de centre, tot i que encara �s un document de treball hi veig unes l�nies molt clares de per on podem (i hem) d'anar.

Un dels fragments que he llegit em fan replantejar algunes de les idees de l'altra enlla�, Continguts digitals i ordinadors 1:1:

"L'escola del segle XXI no pot obviar que els seus alumnes s�n nadius digitals que utilitzen correntment la tecnologia per a l'oci i la comunicaci� per� que han de ser guiats en l'adquisici� de la compet�ncia digital en sentit ampli i en l'adquisici� de coneixement. L'Escola Digital no �s
�nicament un centre educatiu on molts dels continguts es vehiculen a trav�s de la tecnologia sin� que �s una escola que facilita un aprenentatge m�s aut�nom i personalitzat de l'alumnat i que requereix tamb� diferents rols del professorat. Aix� comporta, en molts casos, canvis significatius en l'organitzaci� i la metodologia.
Ens estar�em equivocant si cregu�ssim que pel sol fet d'incorporar tecnologies a l'escola es produeix innovaci� i canvi metodol�gic."

Crec que el document del Pla TAC apunta a que el m�s important �s el canvi metodol�gic que hem de fer incorporant les TIC, en canvi a l'enlla� Continguts digitals i ordinadors 1:1 llegeixo:

"El llibre de text digital, en el format dels disponibles comercialment, no representa cap discontinu�tat amb respecte a la metodologia utilitzada avui per la majoria dels docents i alhora proporciona moltes eines per innovar."

�s evident que la frase que em preocupa no �s la que fa refer�ncia a la innovaci� si no a la que afirma que no hi ha discontinu�tat amb la metodologia utilitzada fins ara. I �s que em fa por que es pugui arribar a la conclusi� que el fet que cada alumne tingui un port�til representi cap innovaci�.

I tinc una gran pregunta al cap: Els llibres digitals substituiran la frase "Obriu el llibre per la p�gina 23 i copieu els exercicis" per "Obriu el pdf, �s a dir el llibre digital, per la p�gina 23 i feu els exercicis"? �s a dir... continuar� tot igual?

El Pla TAC apunta canvis metodol�gics i organitzatius, i no s� si el projecte 1:1 els recull, clarament el pla TAC diu que hi ha d'haver una relaci� de les TAC i el Projete educatiu de centre (quants centres hi ha que en el projecte educatiu no apareix la paraula TAC ni TIC????), parla tamb� i dona pistes de metodologies i maneres de fer (projectes telematics, webquest....)... en canvi en el projecte 1:1 veig una intenci� molt clara:

"Proporcionar la gratu�tat del llibre de text a Catalunya basada en la utilitzaci� del format digital i el model 1:1 (1 alumne - 1 ordinador)"... vol dir aix� que a partir que els alumnes tinguin ordinadors abandonem el debat de "llibres de text si-llibres de text no"?

Ja veieu, tinc molts dubtes i algunes pors, per� m'agafo a una frase que he llegit en el document del Pla TAC:

"Conv� que la visi� sigui formulada a trav�s d'un proc�s de reflexi� entre tot el professorat del centre i, si �s possible, de la comunitat educativa. �s molt important que hi hagi informaci�, discussi� i di�leg en el si del claustre. Per tal que aix� es pugui produir de forma coherent,
�s molt recomanable que inicialment hi hagi una formaci� de tot el claustre conjuntament (o, si no �s possible) del major nombre de professorat. Aix� far� que aquesta visi� es vagi formant de forma gradual i sigui compartida per tothom. En definitiva, la visi� �s la imatge compartida sobre el qu� volen que sigui el centre pel que fa a les TAC en el futur."

Iniciem doncs el debat que se'ns proposa des del Departament d'educaci� i comencem a definir com volem les nostres escoles del futur. Cal fer-ho, segur que entre tots i totes podem construir l'escola digital que tan desitgem.

PER FER R�DIO A L'ESCOLA: FORMACI� DE PROFESSORAT!

Ara que estem a les portes de finalitzar el curs escolar es van acabant tamb� els seminaris, els tallers i les formacions dirigides al professorat que s'han fet al llarg de l'any.
Aquest curs, a m�s a m�s de fer r�dio a l'escola he tornat a fer de formadora, amb la meva companya N�ria Cervera , realitzant diferents tallers de r�dio per al professorat, des de l'Hospitalet fins a Sant Andreu passant per Begues.... sigui com sigui la din�mica sempre �s la mateixa:

Comencem el curs fent una presentaci� de les potencialitats did�ctiques que la r�dio ofereix:

La r�dio permet treballar les compet�ncies ling��stiques, tant a nivell escrit per fer els guions com a nivell oral en el moment de fer el programa.
Possibilita que el treball col.laboratiu sigui real, ja que el treball en grup esdev� comprom�s per part de tots els membres: com que tenen un objectiu com� tots s'ajuden a fer-ho possible.
Amb la r�dio treballem la compet�ncia audiovisual ja que els alumnes aprenen a fer servir l'�udio per poder transmetre idees i sentiments.
Amb el projecte de la r�dio a l'escola, la tecnologia t� sentit ja que les m�quines estan al servei d'objectius did�ctics i pedag�gics i els nanos aniran dominant eines tecnol�giques que els permetran comunicar-se.

Despr�s d'aquest primer moment, que permet reflexionar sobre r�dio i escola, escoltem diferents programes de r�dio. La idea �s que des de la primera sessi� els mestres assistents al taller s'adonin de les grans possibilitats que t� el projecte i que �s un projete que pot abarcar a qualsevol edat, per tant pot ser un projecte d'escola, i per altra banda que �s un projecte a l'abast de tot el professorat.

Les sessions que venen a continuaci� s�n molt manipulatives ja que la idea �s aconseguir que, amb dues o tres sessions, el professorat assistent sigui prou aut�nom amb el programa audacity i pugui gravar les produccions que fan els nens i alhora editar el so (tallar el que s'ha fet malament, posar m�siques de fons, baixar la veu.... ). Aquest �s un programa prou intu�tiu com perqu� qualsevol mestre, amb una mica de ganes, es llenci a practicar-lo.

Aquestes sessions s�n bastant l�diques ja que als mestres se'ls demana que facin de "nens", �s a dir que cre�n el seu propi programa. D'alguna manera demanem als mestres que segueixin el mateix proc�s que despr�s demanarem als alumnes.

Un cop fet el programa ve la sessi� d'ensenyar a penjar el producte a internet. L'opci� triada en el nostra cas ha estat la de penjar el fitxer al servidor de la xtec i penjar despr�s l'adre�a en un bloc.

Un cop acabat el curs, la modalitat que hem fet en el taller de Sant Andreu, on participaven dues escoles (Ceip Emili Juncadella i Ceip Rosa dels Vents ), ha estat deixar passar unes setmanes per tal de permetre que el professorat ho apliqu�s amb els seus alumnes. Despr�s ens hem reunit per escoltar les produccions i valorar-les, i finalment hem fet les valoracions globals. La veritat �s que omple de satisfacci� adonar-te com el projecte va quallant a les escoles.
Hem pogut comprovar que les coses que m�s valoren els mestres s�n:

El fet que la r�dio acaba sent un projecte d'escola ja que entusiasma a nens i a mestres.
La import�ncia que els alumnes m�s grans es puguin encarregar de fer r�dio amb els m�s petits o editar les produccions dels m�s petits de l'escola.
El fet que les eines siguin assequibles, que vol dir f�cils d'utilitzar.
Que els nens i nenes aprenen a llegir i a entonar m�s b�
Que es prenen la feina a fer seriosament tot gaudint i treballant alhora...

En definitiva, l'experi�ncia de formaci� en el Ceip Emili Juncadella, que ha crat la JUNKAR�DIO i la R�DIO del Ceip Rosa dels Vents, ens fa adonar de com �s d'important compartir experi�ncies i idees, i com �s possible aprendre els uns dels altres.

Segur que si escoltem les produccions que fan els alumnes d'altres centres tindrem noves idees i podrem ampliar les nostres propostes. Si a m�s expliquem com treballem amb els nostres alumnes segur que hi ha m�s mestres que s'animen a compartir les seves experi�ncies i aix� ens enriquim tots plegats.

Producte acabat: El v�deo

Fent refer�ncia al post del 30 de mar� sobre la import�ncia de treballar el v�deo a l'escola mostro el treball fet i acabat, el producte: el v�deo fet pels nens i nenes de 6� de l'escola.

El proc�s ha estat molt interessant:

1- En gran grup els nens i nenes decideixen la hist�ria, l'estructuren en tres parts (inici-nus-desenlla�) i s'inicia l'organitzaci� del treball en grups.

2- Organitzaci� en grups per elaborar el gui�. Cada grup elabora un gui� d'una de les parts de la hist�ria (inici-nus-desenlla�) tot posant els di�legs i tamb� el tipus de pla que s'ha de veure. Hi ha un quart grup que �s l'encarregat dels decorats, vestuaris i material necessari que treballa coordinadament amb cada grup que escriu el gui�.

3- Un cop fet el gui� s'incia la gravaci�. Els nens i nenes s�n els que agafen la c�mera per gravar i sempre segueixen el gui�.

4- Un cop gravat s'inicia l'edici� de v�deo. Per fer-ho ens dividim les diferents parts del v�deo en grups de treball, d'aquesta manera tothom edita una part.

5- Les mestres guiem tot el proc�s i "enganxem" totes les parts editades per tal de construir el v�deo definitiu.

6- El resultat final: