Bitàcola deMestraTic

Generalment sempre que parlem de ràdio a l'escola parlem de ràdio i escola, ara bé sentint els nens i nenes de la meva classe com defineixen el que és per ells la ràdio canvio la A i la I per una O.... Ràdio o escola?

Aquest és el primer curs que fan ràdio i la primera experiència l'han tinguda a partir del projecte Contes del món : a partir d'explicar una història del Pakistan.

Com que el conte ha estat seleccionat per ser publicat en el llibre del projecte el Damià, del programa Món Obert de Ràdio l'Hospitalet, ha vingut un matí de la setmana passada per parlar amb un grup de nens i nenes. La veritat és que les afirmacions que han fet els nanos estan plenes de saviesa i ens fan adonar que capten molt bé el treball que fem, en són molt conscients i saben valorar el que estan aprenent.

Amb aquestes frases dites pels nens i nenes ens adonem com el projecte aconsegueix cohesionar l'alumnat fent que es sentin l'escola més seva.... Escola? Ràdio? per ells, és el mateix:

• "La Ràdio Collaso és la nostra escola. Quan fem la Ràdio apareix una música".
  
  
• "Després de fer ràdio som més amics perquè treballem junts".
  
  
• "M'agrada estar aquí, no me'n vull anar de l'escola i amb la Ràdio Collaso vull fer més coses".
  

És així, com amb paraules senzilles, nens i nenes de 8 anys expressen que la ràdio és un projecte d'escola que es senten seu i que treballar de forma col.laborativa els fa més grans.

Podem sentir els protagonistes del conte de Pakistan, i les seves valoracions sobre fer ràdio a l'escola, a partir del minut 25 del programa Món Obert de Ràdio Hospitalet.

En el suplement de l'actual GUIX, el GUIX TIC, podem trobar l'article sobre l'eduwiki que vam escriure conjuntament la Núria Cervera i jo.

Creiem que pot servir d'ajuda per aquells qui s'estan plantejant treballar de forma col.laborativa amb els seus alumnes i alhora fussionar el que fem diàriament a les aules amb el treball d'internet, l'ordinador, les TAC, treballar per competències....

L'Eduwiki és una bona oportunitat per estructurar el pensament dels nostres alumnes alhora que fan un aprenentatge en xarxa.

Ja sabeu, més informació al suplement GUIX TIC.

Ja estan aquí! I ja us podeu inscriure....

Llegeixo a l'espai web d'òmnium un article del Xavier Belanche força interessant on, entre d'altres coses, parla dels wikicentres.

Imagina com pot arribar a ser l'escola del futur, o millor dit, l'escola que voldríem:

"wikicentres al 2019:, és a dir, un espai físic on la generació del coneixement segueix les pautes de les wikis, on el professorat no és ja un element transmissor i unidireccional de continguts, sinó una peça més de l’espai d’aprenentatge. Aquests wikicentres presenten un comportament similar a la metodologia de treball d’una wiki: la construcció del coneixement col·lectiu dins dels múltiples espais físics i digitals d’interacció entre els diferents actors educatius i la transparència, exposició i distribució d’aquest coneixement a la comunitat educativa i a la societat en general. Així es va abolir el llibre educatiu tal com el coneixeu: un objecte de consum i no pas d’aprenentatge."

La veritat és que en aquests moments tenim moltes eines a l'abast que podem utilitzar per anar creant i compartint continguts, aquests dies hi ha dos blocs on ens pisten sobre aquestes possibilitats:

La maquineta: Ens parla dels llibres electrònics i de la possibilitat de crear-ne de nous a partir d'una eina tant coneguda com Issuu

E-book: libro electrónico from Educ@conTIC on Vimeo.

educ@contic: Ens llista i parla d'una sèrie d'eines d'autor, des del Hot Potatoes a Edilim passant pel JCLIC....

Realment és molt interessant poder aconseguir que les nostres escoles siguin wikicentres en un futur... m'agrada el terme, molt ben trobat Xavier!

"El departament d’Educació finançarà, a través d’un moneder electrònic, els llibres de text bàsics. La plataforma també disposarà de material complementari que les famílies podran comprar amb la seva aportació econòmica."

Aquest és un fragment del text que podem llegir a la web del Departament d'educació que anuncia la creació d'una web de continguts digitals anomenada Empúries.

Amb aquesta plataforma apareix el gran dubte: No es crea amb la plataforma la diferència d'accés als materials educatius segons el nivell econòmic?

És d'esperar que a la plataforma hi hagi materials gratuïts, però també ho és que hi haurà nens i nenes que "pagant" podran accedir a més continguts digitals.

No és una llàstima, que si fins ara tots, TOT L'ALUMNAT, ha estat accedint a continguts digitals de forma gratuïta i igualitària (edu365, JCLIC, moodle...) a partir d'ara ho hagi de fer pagant? i no és una llàstima que no es potenciï la feina feta fins ara si no tot el contrari?.. acabem parlant de "moneders digitals"?

Crec que cal recordar que l'educació és un dret irrenunciable per a tothom, tingui el nivell econòmic que tingui, i que cal assegurar, ASSEGURAR, la igualtat de condicions i oportunitats, IGUALTAT DE CONDICIONS I OPORTUNITATS.... feina que des de les TAC o TIC, fa molt de temps que es treballa (molts projectes educatius ho avalen!).

Si amb el calendari escolar tenim la sensació que es vol potenciar econòmicament les pistes d'esquí, amb el moneder electrònic què es vol potenciar? ha de potenciar l'educació els diferents sectors econòmics?

Al bloc de la Lu m'assebento de la possibilitat de fer murals-web. Amb el seu post Glogs para qué os quiero? conec Glogster, una eina molt potent amb moltes aplicacions didàctiques:

• Com a suport a una explicació oral
• Recull de vídeos i enllaços
• Esquemes visuals
• ... Mural convertit en web.

En el post de la Lu podem veure diferents exemples, jo deixo una prova que he fet sobre el tema dels animals, segur que ho utilitzo amb els nens i nenes perquè puguin fer els seus esquemes i poder-se explicar.

EXEMPLE:

El conte de Pakistà ha estat seleccionat dins el concurs de podcast de contes d'arreu del món i entrarà dins la publicació: Llibre - CD "Concurs de podcast - Contes del Món".

Els nens i nenes de l'escola estan molt contents, sobretot la nena que ens va explicar la història que li explicaven quan era petita... ara la sabem tots!

La publicació comptarà amb històries del Pakistan, Camerun, Japó, Perú, Sàhara, Marroc, Bulgària, Rússia, Uruguai, Etiòpia i Catalunya entre d'altres pobles de la Terra. Potser ara és un bon moment per escoltar aquests contes si encara no ho has fet!

Ho pots fer aquí:

Fins ara he fet servir l'extensió del firefox media convert per convertir vídeos de youtube a mp3, però no sempre ha estat fàcil ja que la baixada no sempre funciona.

Ara però amb vidtomp3 he vist que tenim a l'abast un recurs molt fàcil, tan simple com posar l'adreça del vídeo i des de la mateica web wet pots baixar l'arxiu convertit en mp3. Realment una bona troballa.

Tota una sorpresa trobar-se El Pensador de Rodin a RAmbla Catalunya....

Val la pena fer-hi un passeig!

En aquestes dates començo a rebre missatges desitjant Bones Festes, i molts d'aquests missatges els rebo en forma de vídeo o presentacions.

Així doncs m'afageixo jo també als bons desitjos i us deixo un parell de vídeos que els trobo especialment addients per felicitar aquests nadals.

El primer és el vídeo del caganer.... divertit i molt d'aquí! Ja el tinc posat en el pessebre ;-)

I el segon pel significat de la cançó, tot i no ser una nadala la trobo ben apropiada per desitjar un bon any a tothom, però sobretot a totes les persones que creuen que és bo treballar en xarxa i de forma col.laborativa:

"Una gota junto a otra hace oleajes, luago mares...océanos
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución" (Macaco)

Amb les dues gates de dos projectes molt importants us desitjo un bon Nadal, bones festes i molt bon any nou!

Un bon bloc per trobar molts recursos!
Sobretot de mates....

Fa uns dies la web de la xtec ens descobria un concurs de podcast sobre contes d'arreu del món.

A la web del projecte, vaig poder llegir les bases i adonar-me que podria ser una bona experiència pel meu alumnat, bàsicament nouvingut en un 90%.

Els hi vaig demanar, als nens i nenes, que m'expliquessin contes dels seus països i la resposta va ser que no en coneixien. Són nens i nenes de 3r que ja fa uns anys que estan aquí.

Llavors vaig canviar la pregunta i els hi vaig demanar si les mares, àvies, pares... els explicaven històries quan no podien dormir, o abans d'anar a dormir, i llavors si que van sorgir les històries.

El més sorprenent va ser una nena que acte seguit es va posar a cantar la història que li explicaven , però és clar, en el seu idioma, l'urdú.

La reacció de la resta del grup va ser molt maca perquè el que va succeir és que el grupet de nens i nenes del Pakistan van començar a fer una traducció col.lectiva de la història, mentre la resta (de Marroc, Bangladesh, poble gitano....) escoltava i anava treient les conclusions del que volia dir aquell conte.

Un cop aclarida la història vam decidir que es convertia en un programa de ràdio, de l'estrenada Ràdio Collaso, que per fi comença a veure la llum (i les ones d'internet).

Vam passar la història a guió, vam repartir els papers de personatges i narradors i vam començar a assajar. S'ha de dir que el punt de partida ha estat un grup de nens i nenes que, tot i les dificultats que tenen en la lectura (per edat o altres motius), s'han engrescat moltíssim i han fet un esforç notable per llegir bé.

La veritat és que l'experiència ha estat molt enriquidora i el fet que els nens i nenes siguin conscients que seran escoltats per internet és un motiu per fer les coses ben fetes.

El conte de Pakistan dels nens i nenes de 3r és una mostra evident que treballar la ràdio a l'escola és un projecte que treballa diferents aspectes: des del terball cooperatiu, ja que el producte o programa és de tots, a la llengua, tant pel que fa a l'expressió oral, l'escriptura, l'agilitat lectora...

Voleu sentir la història?

Anant cap a Madrid amb l'AVE per passar el pont aprofito per fer algunes feines del curs de formació que estem preparant de cara al gener, s'ha de dir que és comodíssim treballar a l'Ave!

Això si, increïblement m'he haugt d'esperar a sortir de Catalunya per poder tenir cobertura d'internet, des de que he sortit de Barcelona no hi ha hagut manera... amb coses com aquestes t'adones que realment el nostre país té problemes molt greus d'infraestructures, no pot ser que des de Sant Andreu de la BArca no et puguis connectar fins que no arribes als Monegros, amb connexió perfecte (túnels inclosos!).

Reflexionant sobre aquestes mancances, i potser perquè estic a les portes d'aquests 4 dies de festa no puc evitar reflexionar sobre el nou calendari escolar, i aquí deixo algunes reflexions amb forma de pregunta:

1- Per la ràdio he sentit com periodistes se n'enfotien de la calor a les aules durant el mes de juny i setembre... la pregunta seria, podem entendre tenir 26 persones en un espai de 40 metres quadrats sense aire condicionat? Per què en el nostre país tot s'arregla tenint les criatures més hores o més dies aparcades i a la resta de l'estat o a altres països d'Europa les classes només es fan al matí? No estan ben condicionades les escoles dels països nordics?... No serà que els polítics que tenim només es volen semblar a Europa quan els convé?

2- Un altre fet del calendari escolar és començar el 7 de gener enlloc del 8, i davant d'aquest canvi de data ningú està dient res, però jo em pregunto: Com podrem tenir els nens el dia 7 a les classes si el dia 6 s'han llevat tant aviat? O és que els que proposen el canvi no recorden que els nens el dia 6 estan histèrics? Si trenquem la tradició que els nens podien jugar amb els regals el dia 7, serà que aviat arribarà la proposta de canviar el dia de reis? El passem del 6 al 5? :-)

3- Sobre la setmana de febrer... no m'ho puc creure! La frase del Sr. Maragall dient que havíem d'aconseguir que el 50 % dels nostres nens aconsegueixin anar a esquiar.... Realment aquest és l'objectiu de la reforma del calendari escolar? L'escola també ha de ser la que soluciona els problemes econòmics de les pistes d'esquí? Realment s'ha de potenciar l'esquí???

No sé, però ja veieu, agafant l'AVE i prenent distància t'adones dels problemes que tenim al nostre estimat país, potser cal començar a dir les incongruències que tenim i adonar-nos que estem bastant enrera amb moltes coses.

Bon pont!