3 Feb, 2008

Punt i apart. Final d'un tram del trajecte.

No va ser fàcil prendre la decisió, ni ràpid; em va costar tristor, ràbia... i mesos. Sovint la tasca de "triar" comporta aquests desgavells. Tampoc va ser fàcil separar-me del Drassanes sense grans trencadisses, marxar deixant clares les opinions, els límits, els sentiments i mantenint un clima "respirable", en el temps real i en l'espai del record.

Em porto un bagatge important, tot el q he viscut, he après i he fet conformen un legat per a riquesa del propi patrimoni, i per transferir a nous territoris.

Després de descobrir la importància de treballar l'oralitat, i durant l'últim curs a Drassanes, va venir (a més del silenci del blog), la descoberta de la transversalitat com a metodologia habitual, i un nou marc curricular.

El projecte , que conjuga les més velles idees de la pedagogia activa freinediana I les més modernes tècniques audiovisuals, interactives del tractament i recerca d'informació, va donar com a producte final un reportatge radiofònic...

Abans de marxar vull donar les gràcies als responsables de Ravalnet: Gràcies.


15 Nov, 2006

LA VEU DELS NENS I DE LES NENES (2)

Quan ha acabat d’escriure el comentari que anuncia la gravació li he dit que havia de buscar un títol. I ell, tot convençut, va i escriu: “La biografia d’en Messi amb veu divina”

Ha sigut un moment ple d’emoció: hem penjat al blog, d’un dels nens, el primer document sonor. La veu d’un nen llegint la biografia d’en Messi, acabada de redactar per ell mateix. He observat (mil·limètricament) l’expressió del seu rostre mentres s’escoltava: s’autoavaluava, s’adonava on la redacció no era fluïda, on l’expressió o la fonètica no corresponien ... i també del que feia bé: l’ordre correcte de les frases, la construcció del tot el paràgraf, l’ordre temporal ( només una errada de la que s’ha fet conscient quan s’ha sentit).


15 Nov, 2006

LA VEU DELS NENS I DE LES NENES

Amb tot això que anem fent he descobert un aspecte en el que anava coixa.
Des que faig de mestra he passat moltes hores repassant llibretes, corretgint treballs, revisant ortografia, estructuració de frases, anotant si la lectura és o no fluida, si l'entonació és l'adequada, si la pronúncia...
I ara descobreixo la gravació de la veu com instrument de registre, com eina, i tot un ventall de possibilitats.
Posarem veu als blogs. A més d'escriure, de publicar o de linkar el blog serveix com a portafolis sonor. Fins i tot una nena ha adaptat un joc fet a classe (el qui és qui) per passar-ho al blog i jugar a que els companys endevinin qui és la que deixa el missatge. Ella vol fer-ho escrit (és a dir com a comentari en els posts d'alguns companys.He pensat que també es pot fer amb la gravació de la veu.
Aquesta meva descoberta va ser el tema d'un treball d'investigació de la Cristina Escobar. Quines coses, oi? i jo pensant que havia descobert la sopa d'alls!!
Transcric unes paraules de la Cristina:
"La grabadora es una herramienta motivadora de primer orden. Garantiza que los alumnos trabajen según las normas establecidas. Hace que la lengua oral sea perdurable. Actúa como reguladora del discurso de alumnos y profesora.
Dota de finalidad a los trabajos escolares. Promueve el discurso privado o habla egocéntrica. Permite un mejor conocimiento de los alumnos por parte de la profesora. Permite a la profesora disociar en el tiempo los roles de profesora y evaluadora. El portafolio permite a los alumnos participar en la regulación de sus propios aprendizajes. Convierte el aula en un espacio de participación donde profesor y alumnos comparten responsabilidades. Permite llevar a cabo una evaluación auténtica de la actuación referida a las destrezas orales...."

15 Nov, 2006

DIFICULTATS

Per increïble que sembli els meus alumnes de l’agrupament flexible de llengua (fem un nivell de 5è) no poden diferenciar el que són opinions, de les dades objectives. Mai hagués pogut imaginar que cal fer activitats per treballar aquesta diferenciació. He fet provatures en altres nens (que viuen situacions més estructurades que els meus alumnes del Drassanes) i crec que si bé es fa necessari treballar el aprendre a diferenciar dades objectives i subjectives, no cal anar a parar a les unitats de mesura universalitzades (com ara la balança o el metre) per intentar fer entendre que els humans ens hem posat d'acord en establir uns criteris universalitzats, i que tots considerem objectius.

Un cop assolit això va venir una altra sorpresa: la diferenciació entre dades i dates. Tota una feinada que aprenguessin a separar aquests conceptes.

Tot un luxe, la col·laboració amb el Greip, que em possibilita fer-me conscient de la necessitat de treballar aspectes tan necessaris.


15 Nov, 2006

FORMAT??

Quina forma donarem al projecte? (va ser la pregunta de la Luci)

Tenint en compte que aquest curs no hi ha l’Anna (tal i com tenim montat l’horari la possibilitat de treballar plegades resulta complicadíssima), jo havia desestimat del tot la idea de crear una webquest. Però buscant resposta a la pregunta de la Luci la única solució que trobava era el format webquest. Agraeixo públicament a la Laura Llobet el seu suport.

Aquest cop no hem anat de la webquest a l'aula, tot just fem al revés anem ajustant la webquest (que poc a poc es va gestant) al resultat de la feina a l'aula.

Ja veurem el resultat quan estigui acabada.


15 Nov, 2006

EL BLOG

Calia trobar una eina, un instrument, un espai on poguéssim publicar el resultat final del projecte . La revista de l’escola només dona per una o dues de les biografies finals. I resulta molt injust que tan sols els “més bons” puguin veure la seva publicació.

La ràdio de l’escola pot ser un bon recurs que es pot fer servir un cop tinguem el resultat final.

Em va semblar que el recurs blog del e-portafolis (creat per l’Anna a la web de l’escola) podia ser una bona manera de tenir un espai per publicar. Protegit i dins l’entorn del centre.

Posats a obrir un blog ràpidament van sorgir les expectatives dels nens: que fos el més semblant possible al messenger, volien un “Spaces “ . Tampoc no ha sigut /continua sent tan difícil fer-los entendre que, dins l’entorn escolar, el blog no pot ser un spaces. (i tampoc costa tan permetre que tinguin els seus enllaços). Al cap i a la fi la feina de definir límits és una de les més importants de l’escola.


15 Nov, 2006

EL PUNT DE VISTA DELS NENS I NENES

Pensar en personatges del seu interès ho van trobar fantàstic. Cercar a internet informació sobre les seves biografies, també fantàstic.
Però haver-se de plantejar fer el repàs de la pròpia història de vida els va desinflar. Per aquests nens, amb vivències tan difícils, plantejar-se reviure-les i escriure-les, no resultava precisament motivador. Només quan van sentir que haurien d'escriure com si ja tinguessin 20/30 o quaranta anys (genial idea de la Lucy) van poder canviar d'actitud respecte del producte final.

15 Nov, 2006

HISTÒRIES DE VIDA EN FORMAT BIOGRAFIA

No m'havia oblidat del blog, el silenci ha tingut altres motius. De fet he anat anotant coses per al blog, que ara deixaré anar.
També va ser a final del passat curs que, amb la Luci Nussbaum, varem seure a pensar i parlar de possibles projectes. Jo tenia un deute personal amb una feina que havia anat fent durant tot el curs amb els nens i nenes de sisè. La feina era la redacció (que havia demanat als meus alumnes que fessin) explicant la seva història i més concretament la història del seu pas per l'escola . El deute el marcava el fet de que jo no havia estat capaç d'organitzar-me i treballar sistemàticament el tema proposat. El resultat de tot plegat va ser que només uns quants nens i nenes havien pogut acabar la narració proposada.

D'una altra banda treballar la biografia significava continuar amb les històries de vida. Donar continuïtat a un projecte ja fet, i del qual es poden recuperar coses. En aquest cas el recorregut va de la biografia a la autobiografia. Perquè, (un cop concretat el projecte), partirem de biografies alienes per arribar a la pròpia.

 (Segueix)

21 Mar, 2006

Jordi Adell parla d'internet, les TIC, educació, cooperativisme educatiu...

La Carme Barba ens fa arribar l'entrevista gravada a Jordi Adell el dia de las Jornades Webquest. Per al gaudi de la comunitat educativa podeu trobar-la a: http://www.educahistoria.com/tv/adell/adell.php


14 Mar, 2006

JORNADES

El passat cap de setmana va ser de Jornades: les primeres sobre Webquest i les setenes de la Coordinadora d’Escoles 0-12.

M’ha tocat assistir a les setenes 0-12 en representació de l’escola Drassanes per explicar com adaptem la metodologia a la diversitat del nostre alumnat, i de quina manera tenim en compte l’entorn com a creador de recursos i materials d’aprenentatge.
L’experiència d’assistir m’ha tornat a permetre visionar amb una certa distància la feina que faig dia a dia. La sensació vindria a ser com la de passar de dins l’escenari a la fila 12 del pati de butaques. Aquesta vegada m’he vist fent tantes coses, tot tant interessant, motivador, creatiu ... i ... com aquesta dèria de voler arribar a tot és a punt de menjar-se l’espai i el temps de deixar reposar, de permetre el ritme pausat necessari per encetar i cloure processos. M’he vist a punt de treure bastides (perquè toca començar un nou projecte ), sense respectar el moment de la interiorització. Espero ser-hi a temps.

De les Jornades Webquest vull apuntar una conclusió respecte de les Històries de vida: massa activitats. Sembla que quan dissenyem activitats no ens fem una idea realista del temps que comporten i dels espais mentals que necessiten els nanos per entendre, comprendre, analitzar, fer, sintetitzar, organitzar, interioritzar... També m’ho apunto. I fins i tot trobo paral·lelismes.


13 Mar, 2006

Conclusions

Hem acabat el treball de les Històries de vida. De fet la feina de gran grup es va acabar amb el primer trimestre. Per al segon van quedar les tasques específiques que només es reservaven a una part del grup: transcriure alguns enregistraments sonors i passar-ho a text narratiu. Claríssimament la conversió en text narratiu exigia habilitats cognitives i lingüístiques d’alt nivell, a les quals només hi podien accedir un petit grupet d’alumnes.
També hem volgut que els dos alumnes amb més dificultats del grup poguessin fer-ho, amb molta ajuda de la mestra i fent una narració molt senzilla. Es tracta dels dos que van fer l’entrevista en la seva llengua materna.

 (Segueix)

23 Nov, 2005

Moodle

Comencem una nova experiència; hem saltat a l'aula virtual. I a primària.

Aquesta Anna Pérez és tota una crack. Els meus agraïments públics a la seva capacitat de treball, de treball col·laboratiu i de possibilitar experències noves.

Sembla que els nens encara estan en fase d'adaptació; és a dir es van situant i van fent. Suposo que jo també estic en aquest període.


18 Nov, 2005

Entrevistes

Dilluns passat van arribar les dues primeres persones a entrevistar; una senyora que tenia 11 anys quan va començar la guerra (acompanyada d’una amiga amb la qual havia compartit la vivència) i un senyor, fill d’una parella dels “nens de Rússia” .Les dues alumnes que van entrevistar al senyor (com que estaven soles) es van espavilar molt. Amb les sis preguntes del qüestionari no van tenir ni per un quart d’hora i elles van desplegar molts més recursos dels que mai m’hagués pogut imaginar, per continuar l’entrevista sense guió i preguntar totes les coses que volien saber.

A l’altra entrevista vaig ser-hi present, diria que per desgràcia, ja que acabades les sis preguntes, tant els nens com les senyores s’adreçaven a mí i no vaig saber tallar la situació. El resultat va ser que vaig preguntar jo, sobre els meus interessos. Això sí, em va servir de lliçó i l’endemà no vaig ni acostar-me, per res, a l’espai dels entrevistadors i entrevistats.

Dimarts al matí van venir unes catorze persones. La majoria avis d’una residència veïna a l’escola. Els nens i les nenes estaven maquíssims (les imatges que vem gravar en donen fe). Van ser respectuosos, es van espavilar preguntant (un cop acabat el qüestionari), van ser amables...Tot va anar tan bé que els cuidadors dels avis van quedar encantats (Quins nens més macos que teniu!!)

Els interessos dels nens anaven cap a la banda dels records emocionals, de les vivències dels bombardejos, dels bàndols, dels refugis...

En una conversa posterior, a l'aula, comentant les entrevistes, els nens es van adonar que hi havien avis republicans i altres nacionals. Entre ells es va reproduir la situació ideològica de la guerra; de forma espontània uns defensaven les teories franquistes i altres les republicanes. La discussió va arribar a la pena de mort i en aquest punt es va fer un silenci, i l'hora de baixar al pati.

Ara ens toca (sobretot li està tocant a l’Anna) digitalitzar les gravacions, Sincerament tinc moltíssima curiositat per sentir el resultat.


9 Nov, 2005

Més sobre el "Katrina francès"

M’ha arribat un manifest signat per Le bureau d'Attac, ( 8 novembre 2005)
Entre d’altres coses diu:

La révolte qui s'exprime aujourd'hui par la violence est un cri de désespoir d'une génération abandonnée. Toutefois, les cibles de cette violence (écoles, gymnases, autobus, etc.) constituent des biens collectifs dont les quartiers en souffrance ont impérieusement besoin...

La résolution du problème passe évidemment par l'arrêt des discriminations et par l'accès à l'emploi .C'est la priorité numéro un."

Tot i que, segons la meva manera d’entendre, no analitza tots els components del conflicte i es centra en els aspectes econonico-polítics, trobo interessant transcriure el text...

 (Segueix)

8 Nov, 2005

Dificultats

I moltes, han tingut avui els meus alumnes per organitzar, distribuir, redactar... les coses que volen saber (de les persones que entrevistaran) i les preguntes que els hi faran.

Jo dividiria les dificultats en dues àrees ( per cert molt interrelacionades) l’Àrea de Llengua i l’estructuració del pensament. Trobar-se davant un document que demana separar el que ja saben del que no, ha estat prou complicat. Han necessitat molta ajuda (individual o per parelles) de la mestra per tal de poder, primer aclarir les idees, i després redactar-les.

Amb aquesta primera construcció feta col·locar-se davant la segona graella, a priori, semblava fàcil, però la segona graella demana una estructuració temporal de la informació. I, el que els hi ha costat més, diferenciar la redacció del “ vull saber” respecte del “preguntaré”.

M’ha semblat que d’exercicis d’aquest tipus cal fer molts.